Els versos més compromesos » Cultura » Menorca » Menorca.info – Es diari

Els versos més compromesos

El II Festival Poètic Versemblants es celebrà anit a Ciutadella amb la reivindicació de la llengua i la cultura a través de la llibertat creativa dels poetes

foto diario menorca 31_08_2014 versemblants poesia

Laura Bañón | 31/08/2014

Tomeu Truyol i Maria Galetta s’intercanviaren donant veu als poemes i a la guiterra

30-08-2014 | Josep Bagur Gomila

Els versos encisaren el pati de Santa Clara en una nit de reivindicació de la llengua i la cultura a través de la llibertat dels versos. Més de 200 persones es reuniren per fruir del Festival Poètic Versemblants, una trobada que celebrà la seva segona edició després de «l’èxit inesperat de la primera, que ens ha donat força per repetir el projecte». Xavier Juaneda, en nom del Moviment Actiu Ciutadellenc (MAC), l’entitat organitzadora, es referí al buit deixat per Illanvers «i no ens estranya perquè sense ajuda institucional no és fàcil organitzar un esdeveniment així. Lluny de victimismes ho hem pogut organitzar gràcies a la participació desinteressada dels poetes i l’ajuda de molts». Durant l’acte s’exhibí una pancarta per reclamar l’ús cultural de Can Saura, on l’organització volia muntar un concert en el marc de Versemblants «i no s’ha pogut fer perquè segueix tancat».

Les veus dels poetes

La primera part de la vetllada s’encetà amb les veus dels poetes amateurs, amb la intervenció de Yosune Arriarán, Macià Florit, Rosa Gornès, Xisca Morro i Xavier Juaneda. A continuació, els poetes menorquins consolidats recitaren poemes propis: Francesc Florit Nin, Bep Joan Casasnovas, Jordi Odrí i Tomeu Truyol, aquest últim amb l’acompanyament de la guitarra de Maria Galetta.

El plat fort arribà a la part final, amb la intervenció dels poetes convidats de Catalunya i Mallorca. Pau Vadell recità alguns poemes de «Sang cremada», el seu nou poemari que veurà la llum a l’octubre, i un poema d’un poeta de Gaza refugiat a Barcelona. Per la seva part, Josep Pedrals interpretà els versos del poemari «Exploradors, al poema!», que es publicarà aquest dimarts. La vetllada finaliztà amb l’actuació d’Enric Casasses, el mestre de la rapsòdia, que transportà el públic amb la seva llibertat interpretativa i el va fer gaudir amb la força i sensibilitat de la paraula.

vía Els versos més compromesos » Cultura » Menorca » Menorca.info – Es diari.

Versemblants » Firmas del día » Opinión » Menorca.info – Es diari

Flor de sofre

Versemblants

Vaig començar a col·laborar amb la premsa menorquina amb el compromís d’escriure un article d’opinió quinzenal ara farà justament sis anys.

Joan Pons Alzina | 29/08/2014

Vaig començar a col·laborar amb la premsa menorquina amb el compromís d’escriure un article d’opinió quinzenal ara farà justament sis anys. Em vaig llançar a donar el meu parer d’una manera pública i oberta perquè em pesava la consciència, que em segueix corcant, que no podia quedar al marge, no podia ser còmplice, dels disbarats, de les atrocitats i poc seny de la política encanallada i supèrbia, sigui del color que sigui. No podia ser que participés amb el memfotisme i la comoditat del silenci en la destrucció de la Menorca que em va veure néixer i que m’he estimat, la qual em sento obligat a transmetre sense hipoteques a les noves generacions que em succeiran.

Recordo el primer article. El vaig fer sobre el macroprojecte de «restauració» del Teatre d’es Born que havia encarregat la Sala ciutadellenca. Malgrat la crisi ja començava a treure el cap, la borratxera constructora estava completament instal·lada i els dirigents locals anaven tarantes tot cercant un Metropolitan Opera House que implicava una despesa econòmica enorme i que no era justificable perquè ni el teatre tenia problemes estructurals (ja s’havia restaurat i inaugurat amb la reina el 1990) ni a la ciutat de Ponent hi havia prou públic per portar a terme una bogeria com aquella. Amb les crisis polítiques de l’ajuntament de l’alcalde Llorenç Brondo, un nou equip de govern va replantejar el projecte inicial, eliminant les fantasies, però així hi tot no es va poder frenar la febre constructiva. L’equipament cultural es va esbucar totalment sense cap necessitat, deixant només les quatre parets, i es va reconstruir tot el seu interior. Mentre els professionals del teatre, de la música, de la dansa, del cine… els que en definitiva omplen de contingut els equipaments teatrals, sempre han viscut en la precarietat, llepant les espines del peix de l’economia, quantes butlles han gaudit les constructores en aquest país! El temps, per altra banda, posa en evidència les intencions inconfessables. Si des del primer dia hi hagués hagut interès per parts dels dirigents polítics per la cultura, molt abans de les obres, s’hauria portat a terme un estudi i un pla per fer funcionar el teatre, no deixant-ho per darrera hora, per les festes de reinauguració. Tenim el coliseu acabat però tot empantanegat. Com va dir un erudit ciutadellenc ja traspassat, és el nostre un país amb molt de «cul» i molt poca «tura».

Són els focs continuats que encenen els nostres dirigents, és la indefensió política que patim per mor d’una oposició que no mereix aquest nom perquè sembla que només té interès per la poltrona, el que em remou la sang i em fa escriure d’aquesta situació. Ben segur que sense aquests incendis, l’objecte dels meus escrits seria un altre. M’ estendria escrivint sobre història, cinema, novel·la, poesia, art en general, sobre el que crec que ens fa valuosos, ens identifica com espècie i diferencia, un poc només, dels animals de quatre potes.

L’estiu de l’any passat vam despertar-nos amb una gran, sorprenent i agradable sorpresa, amb una iniciativa que posa de manifest que la cultura o és viscuda i sentida amb el cor o no és, que només transcendeix els silencis de les biblioteques quan es fa córrer per les venes dels que la fan i la gaudeixen; que no té cap sentit l’aparador. Va néixer el Moviment Alternatiu Ciutadellenc, MAC, el qual va organitzar Versemblants, paraula feta sang, i que també ha estat crític i compromès durant tot el seu primer any de vida amb Ca’n Saura i el Teatre d’es Born, vigilant com un falcó els moviments de tortuga de la Sala ciutadellenca.

Enguany MAC, aquesta cap de setmana, ens regala la segona edició de Versemblants. Tot organitzat amb amor i desinterès, muntatge organitzat robant hores de son, de vacances i de caps de setmana i amb voluntat que arribi a tota la gent de Ciutadella, a tots els menorquins que estimen la poesia. El diumenge tindrem glossat en el claustre de l’antic Convent del Socors. Abans, el dissabte, a les vuit del vespre en el patí d’entrada del Convent de Santa Clara podrem escoltar en una primera part a poetes menorquins i en una segona a autèntics artistes consagrats de la poesia com Pau Vadell, Josep Pedrals i a Enric Casasses, amb tots ells, tenim l’espectacle i la festa assegurada.

vía Versemblants » Firmas del día » Opinión » Menorca.info – Es diari.

Crónica Festival Versemblants – 29 de agosto a 1 de septiembre de 2013

Destacado

El último fin de semana de agosto se ha celebrado en Ciutadella el Festival literario Versemblants, una muestra de artistas que utilizan el verso para estructurar su discurso y la lengua catalana por bandera. El Festival comenzó el jueves 29 de agosto de 2013 con un concierto en la Plaça des Pins, continuó el sábado 31 con un recital poético en el patio del convento de Santa Clara y ha finalizado el domingo 1 de septiembre con un recital de glosa en el patio del claustro del Seminari. Una propuesta muy interesante que ha reunido artistas muy estimados y de primer nivel, una propuesta necesaria y fresca que se ha ganado al público asistente.

A las ocho de la tarde, dos miembros de MAC leyeron unes palabras de agradecimiento a todos aquellos que han ayudado a hacer posible el Festival Versemblants, quedando así inaugurado el mismo. Después, en el escenario de la Plaça des Pins, la actuación de RockCaul’s, SANYO DIGITAL CAMERAun joven grupo «ciutadellenc» que compone sus propios temas y que cautivó al público asistente que fue llenando la plaza. Se respiraba un ambiente festivo, buena parte del público ocupaba las sillas repartidas delante del escenario; otros visitaban la mesa informativa que MAC instaló a un costado del escenario, donde además de información sobre la asociación se podían encontrar coques, panets, banyetes y otros manjares; algunos iban agobiados supervisando que todo saliese bien, otros, que paseaban por allí, pasaron a ver qué se cocía por ahí. A las nueve,SANYO DIGITAL CAMERA con un público musicalmente entonado, apareció Leonmanso que deleitó a los asistentes con sus canciones cargadas de humor y sentimiento. La noche hizo acto de presencia cuando más gente llenaba la plaza. Muchos cantaban y algunos también reían. A las 10h llegó el turno de los Sonadors de Son Camaró, un grupo menorquín que ha sonado fuerte durante todo el verano y que hizo levantar a la gente con su popular “Surfing in Fornells”. El concierto terminó con todo el mundo muy satisfecho, pero con ganas de más.SANYO DIGITAL CAMERA

El sábado a las ocho de la tarde, una de las organizadoras del Festival presentó el recital poético que se ofrecía a continuación. Explicó que unos poetas noveles recitarían unas cuantas poesías y que después llegaría el turno de los más expertos.SANYO DIGITAL CAMERA Pol Mercadal, Anna Gornès, Joan Pons, Clara Sureda i Xavier Juaneda comenzaron el recital. Un público muy cálido y cercano que llenaba las ochenta sillas repartidas por todo el patio y que se reunía de pie entorno al escenario ayudó con sus aplausos y risas a que los nervios de los inexpertos fuesen prácticamente imperceptibles. Después llegó el turno de tres poetas menorquines y una autora ciutadellenca. Tomeu Obrador, Francesc Florit Nin, Maite Salord y Joan López Casasnovas deleitaron al público con sus textos puros, reivindicativos, sentidos, innovadores, demostrando el nivel poético de los escritores menorquines. Después actuó Pau VAdell que se ganó al público desde el principio, cuando se presentó como “d’aquells mallorquins que vénen a molestar per Sant Joan”. Reivindicativo y descarado, el público aplaudió con fuerza cuando dedicó unas palabras contra el TIL y la consellera ciutadellenca. Finalmente, Josep Pedrals, conocido poeta barcelonés, puso punto y final al recital poético con una actuación memorable que hizo troncharse de la risa a un público ya entregado a la bacanal de versos que toda la velada embriagó las gargantas sedientas de poesía de primera. Tanto entusiasmó el espectáculo, que una hora después de finalizar el recital todavía quedaba gente que hacía donativos a MAC, compraba libros de poesía, pedía una dedicatoria a los autores o simplemente continuaba disfrutando de la magia que se había respirado.

El domingo a las nueves de la noche, los glosadores Joan Moll, Moisès Coll y Miquel Truyol, acompañados por la guitarra de Nito Ferrer han ofrecido un espléndido recital de glosa menorquina. La actuación la han dividido en dos partes: en la primera, los glosadores iban tejiendo su discurso combinando las intervenciones del uno o del otro; en la segunda, el público proponía temas o palabras y los glosadores debían construir el discurso con el fin de ligarlo con el tema o palabras ofrecidas. Con el paso del tiempo y del buen rimar de los artistas, los asistentes se han animado de valiente y se han escuchado risas complacientes ya que el entusiasmo era compartido. Se han tocado temas de actualidad, se ha criticado, se ha comentado y se ha hecho broma. Un espectáculo auténtico que se ha alargado para poder alargar una velada entretenida y divertida. Antes de marchar, una buena parte del público ha pasado por la mesa informativa de MAC para hacer un donativo, cogiendo un trozo de coca o dando la enhorabuena a los miembros de la asociación, que lucían una sonrisa de sincera satisfacción imposible de ocultar.

Nadie se esperaba que todo saliese tan bien, el éxito rotundo del Versemblants hace presagiar una segunda parte.