PARADOXES DEL MODEL ACTUAL ALIMENTARI: Segons la FAO, actualment es produeixen aliments suficients al planeta com per alimentar 10.000 milions de persones. La població mundial actual no arriba als 6.000 milions. Avui hi ha al món 1.020 milions de persones que passen fam (el 70% d’aquestes persones són productores d’aliments). En els darrers 20 anys, el nombre de persones que pateix fam s’ha incrementat en 200 milions. Durant aquest mateix període, la producció d’aliments s’ha incrementat un 47%.
¿Què vol dir sobirania alimentaria? “La sobirania alimentària és el dret de les persones a aliments adequats des del punt de vista saludable i cultural obtinguts a través de mètodes sostenibles i ecològics i el dret a definir els seus propis sistemes alimentaris i agrícoles”. Fòrum Mundial sobre Sobirania Alimentària (Declaració de Nyéléni, 2007).
La sobirania alimentària és:
- Diversitat de cultius, d’aliments i de cultures.
- Que les comunitats agràries puguin produir i viure de la seva feina.
- Que sigui la pagesia i no les multinacionals, qui alimenti el món.
- Poder decidir allò que consumim.
- Dir PROU! a l’especulació amb els aliments, com per exemple està fent actualment el Banc Sabadell.
- Un món rural viu.
- Que cada país pugui decidir les seves polítiques agràries.
- Tenir accés a aliments variats, sans, innocus, de temporada, de la teva zona i respectuosos amb el medi ambient.
- Que la pagesia expulsada de les seves terres les recuperi.
- Promoure les noves aliances entre les persones productores i les persones consumidores.
La sobirania alimentària no és:
- Que els aliments es considerin una pura mercaderia.
- Que avui hagis menjat aliments transgènics i no te n’hagis assabentat.
- Que la producció d’aliments creixi alhora que el nombre de persones que tenen fam.
- Que el supermercat es quedi amb el 50% del preu que pagues per una mandarina.
- Que les llavors, l’aigua i la terra estiguin en mans d’unes poques empreses.
- Que ajudem amb diners públics els vaixells de pesca il·legal.
- Que l’agricultura d’exportació expulsi els pagesos i les pageses de les seves terres.
- Que les dones pageses no tinguin dret a la titularitat de les terres que treballen.
Sobirania Alimentària
Sinopsi
Cecilia, Anna, Maria i Rodrigo formen una jove companyia teatral, de recent èxit per la seva descarada i transgressora posada en escena, i pel compromís social i polític dels continguts que mostren. Preparen la seva propera estrena, una obra de denúncia sobre com la societat de consum accepta allò inacceptable. Una societat que no qüestiona un sistema polític i econòmic que imposa deutes i empobriment sobre els més dèbils.
En aquest viatge, comencen per tractar de manipular dramatúrgicament l’obra de l’autor francès Bernard-Marie Koltés, però en descobrir que no funciona, els actors s’abandonen a formes molt més directes, proveïdes d’humor i sarcasme. La creativitat colpeja de ple amb el respecte profund que senten cap a les temàtiques que volen tractar. Del deute extern al comerç internacional, del paper de les institucions financeres a l’abús de les transnacionals, del model de consum al canvi climàtic, un seguit d’injustícies que aguditzen l’angoixa que van vivint durant el procés de documentació i aprenentatge. Van prenent consciència de la dificultat d’abastar la complexa i sagnant realitat que volen mostrar, entrant a poc a poc en una crisi d’identitat moral i artística que els enfronta entre si. Les manifestacions del 15M a tot el país envairan el procés creatiu de la companyia, suposant un punt d’inflexió sense retorn.
Font: http://www.interferencies.cc/cat
Aquest film és un exemple de producció col·lectiva en la que han participat multitut d’entitats i individualitats.
No us ho perdeu! Us esperam !
]]>
Violència de gènere(al): debat
Aquest divendres 25 de novembre, es durà a terme un debat per tal de xerrar sobre els tòpics de violència de gènere i intentar veure les altres formes de violència que s’exerceix contra les dones dia a dia: la publicitat sexista, les agressions sexuals, el feminicidi, la il·legalitat de la interrupció voluntària de l’embaràs, la prohibició de l’accés a mètodes anticonceptius,etc. Aquests són alguns dels molts exemples que podem posar.
La violència intrafamiliar o violència domèstica (que ha semblat ser l’únic important per als mitjans de comunicació durant els darrers anys) és una forma més de violència de gènere i cap a les dones, però no és l’única.
Ja n’hi ha prou d’invisibilitzar totes les altres violències: els Estats, les religions i alguns trets socioculturals són els principals culpables d’aquesta violència.
Vine i participa-hi!
]]>
"La teta asustada", Claudia Llosa (2009)
Què passa amb les dones en situacions de conflicte armat? Pateixen el mateix els homes que les dones? Quines són les conseqüències per a cadascú?
Baix el tema “dona i conflcite armat” us convidam al cinefòrum que es durà a terme aquest divendres a partir de la pel·lícula peruana “La teta asustada” de Claudia Llosa (2009)
Vos hi esperam!!
]]>
Lletra de dona
La segona de les activitats del cicle “Violència de gènere(al)” es durà a terme aquest divendres, 11 de novembre, a les 20h.
Com bé sabem, històricament la dona ha tingut un paper diferent a l’home pel que fa a la vida social, cultural i política.
En aquesta ocasió el tema central de l’activitat serà concretament el paper de la dona en el món de la literatura.
Introduirà el debat na Sara Huguet, filòloga catalana.
Vos hi esperam!
]]>
Backyard: El Traspatio, Carlos Carrera (2009)
Aquesta és la primera de les activitats planejades per al mes de novembre baix el títol “Violència de gènere(al)”.
Durant aquest mes, tots els divendres a les 20h, farem activitats relacionades amb la violència cap a les dones.
Començam així amb el cinefòrum de la pell·lícula “Backyard: El traspatio” que xerra sobre la problemàtica del feminicidi a Ciudad de Juárez (Mèxic).
Us animam a venir i a participar del debat posterior.
]]>
Violència de gènere(al)
VIOLÈNCIA DE GÈNERE I VIOLÈNCIA CAP A LES DONES: DOS CONCEPTES DIFERENTS QUE S’EMPREN DE FORMA EQUIVOCADA.
La violència de gènere i la violència cap a les dones no són el mateix. La primera és aquella causada pels rols establerts de com ha de ser un home o una dona (“les dones són dèbils”, “els homes no ploren”, etc.) i per tant pot ser exercida sobre els dos sexes (per exemple les agressions en contra de l’homosexualitat). La segona és aquella exercida cap a les dones pel simple fet de ser dones. A vegades poden anar juntes, però hem de tenir clar que també poden anar separades i que no s’han de confondre.
Rebutjam tot tipus de violència ja sigui per motius de sexe, gènere, orientació sexual, violència familiar o qualsevol altre tipus de violència exercida per l’únic fet de ser “diferents”.
Per açò, des del Col·lectiu Rissaga, es durà a terme un cicle d’activitats durant aquest mes de novembre per tal de rompre amb els tòpics de violència de gènere i intentar veure les altres formes de violència que s’exerceix contra les dones dia a dia: la publicitat sexista, les agressions sexuals, el feminicidi, la il·legalitat de la interrupció voluntària de l’embaràs, l’accés a mètodes anticonceptius, etc. Aquests són alguns dels molts exemples que podríem posar.
La violència intrafamiliar o violència domèstica (que ha semblat ser l’únic important per als mitjans de comunicació durant els darrers anys) és una forma més de violència de gènere i cap a les dones, però no és l’única. Ja n’hi ha prou d’invisibilitzar totes les altres violències. Els Estats, les religions i alguns trets socioculturals són els principals culpables d’aquesta violència.
El 25 de novembre és el Dia Internacional contra la violència cap a les dones, anima’t a venir i a participar de les activitats que farem durant tot el mes, es feina de totxs canviar-ho!!!!
]]>La presentació i inici de curs es realitzarà el pròxim dilluns 17 a les 19:00 al Centre Social Autogestionat (Camí de Maó 38).
Les inscripcions (hi ha places limitades) es realitzaran enviant un correu electrònic a [email protected].
Millor si pots dur un portàtil!
Salut i programari lliure!
Mitjançant una presentació visual s’explicarà el procés de dissenyar alfabets per cobrir unes necessitats globals de llegibilitat. Una col·lecció extensa de tipografies dissenyades de manera local, seran el fil conductor per a reflexionar sobres la diversitat de caràcters tipogràfics en un món global.
No vos ho perdeu!
Dissabte 30 de Juliol
d’11 a 14h.
a la Plaça deL Roser de Ciutadella
Dur tot allò que ja no empris i canvia-ho per coses que necessitis!!!
Llibres, mobles, jocs i joguines, instruments musicals, material informàtic, material esportiu, eines, roba i complements, material per a nadons i infants, parament de la llar, electrodomèstics i aparells elèctrics, bijuteria, productes d’elaboració pròpia (melmelades, conserves, artesanies), menjar, plantes, llavors, material de jardineria.
PENSA, CONSUMEIX AMB EL CAP!
T’HI ESPERAM!!!
