Per començar, aniria bé refrescar la memòria del que ha passat amb aquest projecte:

 

EL PRIMER PROJECTE DE DIC I LA PRIMERA NEGATIVA

Durant la passada legislatura, el PSOE governava en majoria simple en el Govern Central, el PP governava amb majoria absoluta a les Illes Balears, el PSOE governava el Consell Insular de Menorca en coalició amb el PSM, i el PP governava en coalició amb el PMQ (un partit-frontissa creat per un magnat dels negocis) a Ciutadella. El que en principi era una majoria simple, a efectes era una majoria absoluta de dos partits aliats en el poder.

Des de temps immemorials, a Ciutadella es parlava sobre fer un dic per tal de millorar les relacions marítimes amb la resta del Mediterrani, i el marc per fer-lo era ideal, tenint en compte que el partit més agressiu amb el medi ambient coincidia en els Governs de les Illes Balears i de Ciutadella en majoria absoluta. Així que van presentar un projecte de dic exterior a Sa Farola i de port esportiu a Cala’n Busquets, acompanyada d’una important operació d'especulació urbanística secretada que incloïa un luxós centre comercial i fins i tot un camp de golf als terrenys propers.

El Govern Balear, des de la seva àrea de Ports, encarregada de gestionar el port de Ciutadella, va redactar un projecte i el va presentar al Ministeri de Medi Ambient per tal que aquest permetés la concessió de la làmina d’aigua, tràmit necessari per a qualsevol obra que impliqui la construcció fins al punt d'arribar a la mar.

En conèixer la presentació del projecte, els col·lectius ecologistes van mobilitzar els ciutadans i van reclamar al Ministeri que denegués l’adscripció de la làmina d’aigua. El GOB-Menorca va presentar unes 16000 firmes que els donaven suport. El Ministeri de Medi Ambient va denegar l’adscripció de la làmina d’aigua al·legant que el projecte presentava irregularitats com la manca d’estudis fiables que l’avalessin.

 

LA RISSAGA I LES PRESSIONS MEDIÀTIQUES

Dia 15 de juny de 2006, va tenir lloc un fenomen climatològic poc comú al món, però relativament freqüent a Ciutadella. La rissaga més forta dels últims 20 anys va afectar el port de Ciutadella, provocant quantiosos danys materials, malmetent nombroses barques, a més d’enfonsar-ne una quarantena. La rissaga és una oscil·lació forta del nivell de la mar (uns dos metres, tant per damunt com per davall del nivell normal, en aquella ocasió) que es dóna en un espai relativament curt de temps (uns 10 minuts, aquell 15 de juny) i que succeeix en alguns llocs determinats del món, generalment en cales tancades com és el port de Ciutadella. Per fer-ho entenedor a algú que no ho ha vist mai, és una espècie de “marea gegant”.

 

 

El desastre hagués pogut ser major si la rissaga hagués agafat dins el port al Nura Nova, un vaixell de passatgers que era al port de Ciutadella, amb moltes persones a bord, pocs minuts abans de la rissaga. La rissaga és un fenomen poc freqüent al món, i està tan poc estudiada que la fa imprevisible en l'actualitat. Es pot determinar que hi hagi “perill” de rissaga amb molt poca antelació, i això va fer veure que els vaixells de passatgers no podien entrar al port de Ciutadella, i que s'havien de treure d'allà. Es presentaven dues alternatives: la primera, fer anar els vaixells de passatgers al port de Maó (el segon port natural més gran del món), i la segona, construir un dic exterior a Ciutadella per treure els vaixells del port, donant “seguretat” al port de Ciutadella. Aquesta paraula va començar a sortir als mitjans d'aquí en endavant, emprada pels promotors del dic.

Aquesta desgràcia climatològica va succeir pocs mesos després de la negativa del Ministeri de Medi Ambient a cedir la làmina d’aigua, i la van aprofitar d’una manera partidista (mereix el qualificatiu miserable si es té en compte que d'una desgràcia climatològica en van fer campanya electoral) tant el Govern Balear com l’Ajuntament de Ciutadella per fer pressions mediàtiques al Consell Insular i reclamar-li que demanés al Govern Central, del mateix color polític, l’acceptació del projecte, en un acte de xantatge públic. Un diari local de dia 12 de febrer del 2006 diu textualment que «Jaume Matas le decía a la Presidente[a] del Consell Insular de Menorca, Joana Barceló, literalmente que "si ella es capaz de olvidar el acuerdo con el PSM y permite que se construya el dique de Ciutadella, él mismo se compromete a conseguir los fondos necesarios para el transporte aéreo"» (text íntegre). (NOTA: no hem trobat l'enllaç de l'article al què es refereix aquest altre, en què apareix en titulars d'Última Hora Menorca Jaume Matas donant a entendre que tenia a l'abast la solució del transport aeri, servei realment precari a Menorca, però que no la duria a terme fins que el dic no estigués aprovat. Dit sigui de pas, el dic es va aprovar, com s'exposa d'aquí una estona, però el transport aeri segueix essent precari).

 

EL DIC ALTERNATIU DE SON BLANC I LA SEGONA NEGATIVA

El Consell Insular, que no tenia ni té cap competència relacionada amb Ports, va presentar diversos emplaçaments, entre ells el de Son Blanc, com a alternativa per la construcció del dic, i va posar com una de les principals condicions una “assegurança antirissagues”. L’encarregat d'elaborar i presentar el projecte davant el Ministeri de Medi Ambient va ser altra vegada el Govern Balear, ja que és qui gestiona el port de Ciutadella. Aquest projecte preveu tres actuacions: el dic de Son Blanc, d'uns 450 metres de longitud, amb capacitat per 3 vaixells de grans dimensions; l’ordenació de Cala’n Busquets, amb creació de nous amarraments i una marina seca; i la reordenació de la zona del port on actualment amarren els vaixells de passatgers, també amb creació de nous amarraments. Curiosament, ni una sola actuació per aturar les rissagues. Els promotors del dic, però, han seguit emprant la “seguretat” com a principal argument.

El 14 de febrer de 2007, quan aquest projecte va ser presentat al Ministeri, aquest va respondre denegant l’adscripció de la làmina d’aigua necessària, al·legant que presentava les mateixes irregularitats que l’anterior projecte presentat: mancava documentació indispensable, i exigí que es presentassin els següents documents en el plaç d’una setmana: Pla Director del port de Ciutadella; Acta de la Comissió Balear de Medi Ambient; Pla Global d’Infraestructures Portuàries de Menorca; Justificació de la viabilitat econòmica del projecte; Justificació de la compatibilitat amb el Pla General d’Ordenació Urbana de Ciutadella; Estudi sobre els efectes que les obres poden provocar sobre el domini públic i sobre la dinàmica litoral; i la Declaració de compliment de la Llei de Costes.

 

APROVACIÓ I ADJUDICACIÓ DUBTOSES DE L'OBRA

Poc més d’una setmana després de la segona negativa del Ministeri de Medi Ambient, va tenir lloc una reunió a tres bandes (hi van acudir representants del Ministeri de Medi Ambient, del Govern Balear i del Consell Insular) a Madrid, on suposadament es va entregar la documentació que havia reclamat el primer. L’endemà els diaris insulars i fins i tot la pàgina web oficial del departament de Ports del Govern Balear es feien ressò de l’aprovació de l’adscripció de la làmina d’aigua.

Aquesta aprovació i concessió de la làmina d’aigua és dubtosa, ja que:

- En una setmana és materialment impossible elaborar amb coherència i rigor tota la documentació exigida pel Ministeri de Medi Ambient, i d’haver-la tinguda el Govern Balear des d’un principi, l’haguessin entregada, ja que tenien el precedent de l’anterior negativa del Ministeri de Medi Ambient.

- Suposant que en una setmana hi hagi temps per elaborar tota aquesta documentació tècnica complexa, un dia no basta perquè s'entreguin els documents i perquè els tècnics del Ministeri de Medi Ambient llegeixin i avaluïn la rigorositat i la fiabilitat de tots aquests.

Les obres es van adjudicar a una UTE formada per Ferrovial (empresa constructora de les polèmiques autopistes d’Eivissa), MAB i Piedras Ciutadella (empresa de Valeriano Allès, conegut per ser el guanyador del darrer Premi Enderrossall atorgat pel GOB) per un pressupost de 50.246.550 euros. Tot i així, el Govern Balear va fer una transferència de 61.637.869,98 euros per les obres del port de Ciutadella. Aquesta concessió va aixecar una altra polèmica, ja que la signatura de la cessió dels terrenys necessaris per construir el dic la van fer Jaume Matas (president del Govern Balear) i Llorenç Brondo (alcalde de Ciutadella), sense la presència de cap membre del Consell Insular, amb qui s'havia arribat al consens polític amb el què tant es van omplir la boca uns i altres. Vet aquí un altre exemple de partidisme envers al dic protagonitzat per la dreta balear.

 

COMENÇAMENT DE LES OBRES I ESPECULACIÓ IMMINENT

Tot i que Jaume Matas (president del Govern Balear en la passada legislatura) s’havia compromès a col·locar personalment la primera pedra del dic de Son Blanc, les obres van començar per sorpresa el dimecres 9 de maig de 2007, sense cap acte polític ni res semblant.

Actualment, les obres es troben en la primera fase, que consisteix en l'extracció de material necessària per la posterior construcció de la terminal portuària, que anirà enclavada dins el penyal. En altres paraules, la destrucció dels 11 metres de penyal. Els residus sobrants, de moment, es transporten a la tanca del costat (literalment), i ja s'ha creat una important muntanya artificial de roca, que segurament deu ser un dels punts més alts de tota la costa oest de Menorca .

 

Fotos de la galeria del GOB

 

Les obres del dic han avivat l'avarícia dels promotors immobiliaris. Es preveu una requalificació imminent dels terrenys propers, i ja s'estan començant a construir nous habitatges a la zona. Es poden veure grues construint nous habitatges (per exemple, a l'antiga plaça de toros de Ciutadella, a uns 300 metres del dic).

 

FORNELLS, MAÓ I CALA'N BOSCH S’APUNTEN AL CARRO

Van haver de passar pocs dies perquè es sentissin veus apuntant la possible creació de dics a Maó i a Fornells: a Maó s’estudia la possibilitat de fer-ne un a Cala Figuera, i a Fornells ja hi ha 3 projectes damunt la taula (dos de privats i un de públic).

L'octubre de 2007 es va donar a conèixer un avantprojecte de dic a Cala'n Bosch, urbanització al sud-oest del terme de Ciutadella.

Així, el dic de Son Blanc, que en principi era una alternativa “de menor impacte ambiental” a un projecte faraònic com el de Cala’n Busquets, ha servit de precedent per exaltar les pretensions econòmiques a la vegada que devastadores amb el Medi Ambient dels altres pobles costaners menorquins, i fins i tot de les urbanitzacions, que han vist factible aconseguir la construcció de dics.