L’apostasia, una possible solució.
Si bé de vegades sembla que l’Església Catòlica té menys incidència social que abans, segueix sent un poder polític, econòmic i moral de primer ordre. L’Estat, lluny de ser laic, finança en part aquesta associació amb ànim de lucre que tant de mal ha fet. El patrimoni de l’Església és enorme, fruit de tants i tants anys robant. Cal destacar que l’Església i l’Estat han anat de la mào, fins i tot, s’han confós durant molts períodes de la història. De fet, només cal sentir els bisbes escopint bestieses quan el Govern insinua algun possible canvi en el finançament de l’Església o en els drets civils dels homosexuals o en el simple ús dels preservatius. L’Església és doncs present en les més altes instàncies del poder econòmic i polític i a més, per desgràcia, encara té certa incidència social, més fruit de la nostra deixadesa que res més. La gent bateja els fills, els fa fer la comunió o es casa, ja no per obligació sinó per una fatal costum relacionada ara amb el consum (per un mòdic preu et cases en una capella romànica d’allò més mona). En tota aquesta explicació m’he saltat el genocidi a Amèrica, a Espanya i tants altres llocs que amb la creu i l’espasa han protagonitzat els negres corbs de l’Església. Les bestieses que han arribat a fer són inimaginables. Molt d’aquest mal l’han fet gràcies a tenir durant molts segles el control dels grans moments en la vida de les persones i sobretot el de l’educació dels infants. Per això han anat reproduint injustícies, rols de gènere, complexes, pors, criminalitzant tot allò maco de la vida, reprimint, etcètera. I això ho podem veure en nosaltres mateixes, fins i tot en les persones que no han tingut una educació directament religiosa.
Una opció atea coherent és passar de la religió, restar-ne totalment al marge. Tanmateix per les persones que ens considerem més aviat antiateus i contraris a l’Església i que estem batejats en contra de la nostra voluntat. L’apostasia és una bona solució. És en primer lloc una qüestió personal, de coherència: no vull constar com a catòlic. També, però, és una qüestió econòmica, no vull constar com un soci més d’aquesta institució, ja que l’excusa que els batejats són socis, és un recurs més per mantenir una situació privilegiada a l’hora de rebre diners públics. El fet que els ateus i antiateus constem com a Catòlics és una irregularitat que només beneficia als capellanots. L’apostasia també és una solució pels creients, pels cristians que honestament no volen saber res de la institució religiosa ja que aquesta fa just el contrari del que predica; per aquests creients que no necessiten ni intermediaris ni papers en la seva fe o creences.
Text extret del “Pèsol Negre”, publicació llibertària.
Podeu trobar més informació a:
Ateus de Catalunya
Info-apóstata
Web internacional sobre l’apostasia
Una altra amb informació pràctica, útil i molts enllaços
Consells per qui vulgui apostatar:
1. Primer de tot, anar a cercar la “fe de baptisme” a la rectoria on vau ser batejats (solen tenir horaris reduïts). Vos demanaran si és per casar-vos, ja que hi ha dos tipus de document, dieu que no i ja està. No cal donar explicacions de res.
2. Una vegada amb el document, el fotocopiau i l’enviau, junt amb la carta que reproduïm al costat, al bisbat al qual pertanyi la parròquia on vos van batejar.
3. Atenció, s’ha d’enviar la carta certificada i amb “acuse de recibo”, ja que sinó fan com si no l’haguessin rebuda.
4. Passat un temps, rebreu una carta dient-vos que ja han comunicat al rector de la parròquia on vàreu ser batejats que anoti al llibre de baptismes el vostre explícit rebuig a la fe catòlica. Aleshores, el que s’ha de fer és anar, carta en mà, a comprovar que efectivament ho hagin fet, ja que sinó és molt possible que no ho hagin fet.
Model de carta
A (nom del bisbe) bisbe titular de la diòcesi de _(ex: Menorca)___.
Jo, ___(nom i llinatges)___, amb DNI número ___________, major d’edat i resident a la població de ________, que segons li costa va ser batejat el dia _____ de 19__ a la parròquia de _________, pertanyent a la diòcesi esmentada, actuant en nom i interès propi, i trobant-se en ple ús de la seva lliure i espontània voluntat,
Manifest:
Primer:
- Que no havent trobat en el Dret Canònic cap procediment establert per a la tramitació del present escrit, es dirigeix al Bisbe diocesà per les consideracions següents:
- Que el cànon 393 del Còdi del Dret Canònic disposa que “El Bisbe diocesà representa a la diòcesi en tots els negocis jurídics d’aquesta”.
- Que el cànon 383.1 estableix que “Al exercir la seva funció pastoral, el Bisbe diocesà ha de mostrar-se sol•lícit amb tots els que se li confiïn (...), així com als que s’hagin apartat de la pràctica de la religió”.
- Que el cànon 369 defineix la diòcesi com “Una porció del poble de Déu, la cura pastoral del qual s’encomana al Bisbe amb la cooperació del presbiteri, de manera que, unida al seu pastor i congregada per ell en l’Esperit Sant mitjançant l’Evangeli i l’Eucaristia, constitueixi una Església particular, en la qual veritablement està present i actua l’Església de Crist una, santa, catòlica i apostòlica”.
Segon:
- Que en el seu dia vaig ser batejat en la fe catòlica com a conseqüència d’una decisió presa per altres persones sense que en aquell moment, a causa de la meva edat, hi hagués cap participació de la meva pròpia voluntat, i sense que disposés de la llibertat ni consciència suficients per emetre un judici sobre les meves conviccions personals.
- Que després d’haver meditat durant el temps suficient sobre el significat de la meva pertinença a la fe catòlica no trob cap pretext per continuar pertanyent a l’Església Catòlica, entrant la meva voluntat en contradicció amb l’adscripció a aquesta institució.
- Que la fidelitat a la pròpia consciència és un dret constitucional inalianable reconegut legalment a l’article 16 de la Constitució Espanyola.
- Que, per tant, rebutjant totalment la fe cristiana, em considero responsable d’apostasia, tal i com la defineix el cànon 751 del Codi de Dret Canònic, per la qual cosa:
Sol•licit:
Em sigui reconeguda per l’Església Catòlica la condició d’apòstata, deixant de comptar-me entre els seus fidels i de considerar-me catòlic a tots els efectes –fins i tot els estadístics-, incloent, si escau, l’oportuna anotació d’apostasia en el Llibre de Baptismes i qualsevol altres registres eclesiàstics. Tanmateix, que em sigui comunicada per escrit la resolució que es prengui sobre la meva petició.
A ________, __ de __________ de 20__.
Text, informació i model de carta extret de Cultura Obrera. Una publicació de lluita i reflexió. Nº5.