Amb la llei de 3 de març de 1904, es regulava per primera vegada a sa història del dret del treball,el descans dominical.
Han passat ja 102 anys d'aquesta norma que fou tot una revolució en les condicions de treball.Semblava una batalla guanyada amb els empresaris i que a partir d'aquell moment tot havia de millorar encara més.
Ara ens situam a l'època que esteim vivint, concretament en el sector turisme a Menorca, i te n'adones compte que s'ha experimentat un retrocés en les condicions laborals. Dóna la sensació de que totes aquelles lluites i vagues que van dur a terme els nostres avantpassats s'hagin perdut pel camí.
De cada vegada hi ha més empreses que no concedèixen dia lliure, i així s'estalvien llocs de feina.Per sort encara no són totes.Però desgraciadament, és una pr� ctica que est� essent molt habitual als restaurants i tendes.
L'empresari, previ acord amb el treballador,compleix amb el contracte de feina, aquest en un apartat especifica que es treballar� de dilluns a divendres amb els descansos que estableix la llei,perquè de lo contrari no seria legal per a què el S.O.I.B el signi. D'espatlles al contracte, la realitat es presenta molt diferent: al treballador no se li dóna ni un sol dia de descans durant almenys 6 mesos. Açò condueix en la majoria dels casos a sofrir desgana i apatia cap a la feina.
Fa temps vaig llegir un comentari d'un professor d'economia de la U.I.B que senyalava com a causes de la crisi turística: el tot inclòs que oferèixen els hotels i la poca especialització dels treballadors d'aquest sector. Respecte al segón punt voldria dir: com hi ha d'haver especialització si els empresaris oferèixen unes condicions laborals prec� ries?.
Es podrien comentar molts altres aspectes laborals i segurament algú me dir� que si les condicions de feina no agraden que no les agafi i jo contestaria:realment es pot escollir sempre quan es viu en una situació de crisi, molts inmigrants i sense ser-ho treballarien sense contracte de feina i amb jornades llarguíssimes si poguessin escollir?.
Escrivint aquest comentari, he volgut fer una reflexió de com s'han transgredit facilment certes normes, amb l'ajut del silenci i la por dels treballadors.I de com les lleis i la realitat encara segueixen sendes tan distants.
