Els versos més compromesos » Cultura » Menorca » Menorca.info – Es diari

Els versos més compromesos

El II Festival Poètic Versemblants es celebrà anit a Ciutadella amb la reivindicació de la llengua i la cultura a través de la llibertat creativa dels poetes

foto diario menorca 31_08_2014 versemblants poesia

Laura Bañón | 31/08/2014

Tomeu Truyol i Maria Galetta s’intercanviaren donant veu als poemes i a la guiterra

30-08-2014 | Josep Bagur Gomila

Els versos encisaren el pati de Santa Clara en una nit de reivindicació de la llengua i la cultura a través de la llibertat dels versos. Més de 200 persones es reuniren per fruir del Festival Poètic Versemblants, una trobada que celebrà la seva segona edició després de «l’èxit inesperat de la primera, que ens ha donat força per repetir el projecte». Xavier Juaneda, en nom del Moviment Actiu Ciutadellenc (MAC), l’entitat organitzadora, es referí al buit deixat per Illanvers «i no ens estranya perquè sense ajuda institucional no és fàcil organitzar un esdeveniment així. Lluny de victimismes ho hem pogut organitzar gràcies a la participació desinteressada dels poetes i l’ajuda de molts». Durant l’acte s’exhibí una pancarta per reclamar l’ús cultural de Can Saura, on l’organització volia muntar un concert en el marc de Versemblants «i no s’ha pogut fer perquè segueix tancat».

Les veus dels poetes

La primera part de la vetllada s’encetà amb les veus dels poetes amateurs, amb la intervenció de Yosune Arriarán, Macià Florit, Rosa Gornès, Xisca Morro i Xavier Juaneda. A continuació, els poetes menorquins consolidats recitaren poemes propis: Francesc Florit Nin, Bep Joan Casasnovas, Jordi Odrí i Tomeu Truyol, aquest últim amb l’acompanyament de la guitarra de Maria Galetta.

El plat fort arribà a la part final, amb la intervenció dels poetes convidats de Catalunya i Mallorca. Pau Vadell recità alguns poemes de «Sang cremada», el seu nou poemari que veurà la llum a l’octubre, i un poema d’un poeta de Gaza refugiat a Barcelona. Per la seva part, Josep Pedrals interpretà els versos del poemari «Exploradors, al poema!», que es publicarà aquest dimarts. La vetllada finaliztà amb l’actuació d’Enric Casasses, el mestre de la rapsòdia, que transportà el públic amb la seva llibertat interpretativa i el va fer gaudir amb la força i sensibilitat de la paraula.

vía Els versos més compromesos » Cultura » Menorca » Menorca.info – Es diari.

Versemblants » Firmas del día » Opinión » Menorca.info – Es diari

Flor de sofre

Versemblants

Vaig començar a col·laborar amb la premsa menorquina amb el compromís d’escriure un article d’opinió quinzenal ara farà justament sis anys.

Joan Pons Alzina | 29/08/2014

Vaig començar a col·laborar amb la premsa menorquina amb el compromís d’escriure un article d’opinió quinzenal ara farà justament sis anys. Em vaig llançar a donar el meu parer d’una manera pública i oberta perquè em pesava la consciència, que em segueix corcant, que no podia quedar al marge, no podia ser còmplice, dels disbarats, de les atrocitats i poc seny de la política encanallada i supèrbia, sigui del color que sigui. No podia ser que participés amb el memfotisme i la comoditat del silenci en la destrucció de la Menorca que em va veure néixer i que m’he estimat, la qual em sento obligat a transmetre sense hipoteques a les noves generacions que em succeiran.

Recordo el primer article. El vaig fer sobre el macroprojecte de «restauració» del Teatre d’es Born que havia encarregat la Sala ciutadellenca. Malgrat la crisi ja començava a treure el cap, la borratxera constructora estava completament instal·lada i els dirigents locals anaven tarantes tot cercant un Metropolitan Opera House que implicava una despesa econòmica enorme i que no era justificable perquè ni el teatre tenia problemes estructurals (ja s’havia restaurat i inaugurat amb la reina el 1990) ni a la ciutat de Ponent hi havia prou públic per portar a terme una bogeria com aquella. Amb les crisis polítiques de l’ajuntament de l’alcalde Llorenç Brondo, un nou equip de govern va replantejar el projecte inicial, eliminant les fantasies, però així hi tot no es va poder frenar la febre constructiva. L’equipament cultural es va esbucar totalment sense cap necessitat, deixant només les quatre parets, i es va reconstruir tot el seu interior. Mentre els professionals del teatre, de la música, de la dansa, del cine… els que en definitiva omplen de contingut els equipaments teatrals, sempre han viscut en la precarietat, llepant les espines del peix de l’economia, quantes butlles han gaudit les constructores en aquest país! El temps, per altra banda, posa en evidència les intencions inconfessables. Si des del primer dia hi hagués hagut interès per parts dels dirigents polítics per la cultura, molt abans de les obres, s’hauria portat a terme un estudi i un pla per fer funcionar el teatre, no deixant-ho per darrera hora, per les festes de reinauguració. Tenim el coliseu acabat però tot empantanegat. Com va dir un erudit ciutadellenc ja traspassat, és el nostre un país amb molt de «cul» i molt poca «tura».

Són els focs continuats que encenen els nostres dirigents, és la indefensió política que patim per mor d’una oposició que no mereix aquest nom perquè sembla que només té interès per la poltrona, el que em remou la sang i em fa escriure d’aquesta situació. Ben segur que sense aquests incendis, l’objecte dels meus escrits seria un altre. M’ estendria escrivint sobre història, cinema, novel·la, poesia, art en general, sobre el que crec que ens fa valuosos, ens identifica com espècie i diferencia, un poc només, dels animals de quatre potes.

L’estiu de l’any passat vam despertar-nos amb una gran, sorprenent i agradable sorpresa, amb una iniciativa que posa de manifest que la cultura o és viscuda i sentida amb el cor o no és, que només transcendeix els silencis de les biblioteques quan es fa córrer per les venes dels que la fan i la gaudeixen; que no té cap sentit l’aparador. Va néixer el Moviment Alternatiu Ciutadellenc, MAC, el qual va organitzar Versemblants, paraula feta sang, i que també ha estat crític i compromès durant tot el seu primer any de vida amb Ca’n Saura i el Teatre d’es Born, vigilant com un falcó els moviments de tortuga de la Sala ciutadellenca.

Enguany MAC, aquesta cap de setmana, ens regala la segona edició de Versemblants. Tot organitzat amb amor i desinterès, muntatge organitzat robant hores de son, de vacances i de caps de setmana i amb voluntat que arribi a tota la gent de Ciutadella, a tots els menorquins que estimen la poesia. El diumenge tindrem glossat en el claustre de l’antic Convent del Socors. Abans, el dissabte, a les vuit del vespre en el patí d’entrada del Convent de Santa Clara podrem escoltar en una primera part a poetes menorquins i en una segona a autèntics artistes consagrats de la poesia com Pau Vadell, Josep Pedrals i a Enric Casasses, amb tots ells, tenim l’espectacle i la festa assegurada.

vía Versemblants » Firmas del día » Opinión » Menorca.info – Es diari.

Crònica Festival Versemblants – 29 d’agost a 1 de setembre de 2013

Destacades

El darrer cap de setmana d’agost s’ha celebrat a Ciutadella el Festival literari Versemblants, una mostra d’artistes que empren el vers per estructurar el seu discurs i la llengua catalana per bandera. El Festival va començar dijous 29 d’agost de 2013 amb un concert a la plaça dels Pins, va continuar dissabte 31 amb un recital poètic al pati del convent de Santa Clara i ha finalitzat diumenge 1 setembre amb un recital de glosa al pati del claustre del Seminari. Una proposta molt interessant que ha reunit artistes molt estimats i de primer nivell, una proposta necessària i fresca que s’ha guanyat el públic assistent.

A les vuit del fosquet, dos membres de MAC van llegir unes paraules d’agraïment a tots aquells que han ajudat a fer possible el Festival Versemblants, així quedava inaugurat el mateix. Després, a l’escenari de la plaça des Pins, l’actuació de RockCaul’s, SANYO DIGITAL CAMERAun grup jove ciutadellenc que compon els seus propis temes i que va captivar el públic assistent que va anar omplint la plaça. Es respirava un ambient festiu, bona part del públic ocupava les cadires que hi havia repartides davant l’escenari; d’altres visitaven la taula informativa que MAC va instal•lar a un costat de l’escenari, on a més d’informació sobre l’associació, hi havia coques, panets, banyetes i d’altres menges; n’hi havia que anaven atabalats supervisant que tot sortís bé, d’altres, que passejaven per allà, van fer l’aguait. A les nou, SANYO DIGITAL CAMERAamb un públic musicalment entonant, va aparèixer en Leonmanso que va delitar els assistents amb les seves cançons carregades d’humor i sentiment. La nit va fer acte de presència quan més gent omplia la plaça. Molts cantaven i qualcuns també reien. A les 10 va arribar el torn dels Sonadors de Son Camaró, un grup menorquí que ha sonat fort tot l’estiu i que va fer aixecar la gent amb el ja popular Surfing in Fornells. El concert va acabar amb tothom ben satisfet, però amb ganes de més.SANYO DIGITAL CAMERA

Dissabte a les vuit de la vesprada, una de les organitzadores del Festival va presentar el recital poètic que s’oferia a continuació. Va explicar que uns poetes novells recitarien unes quantes poesies i que després arribava el torn dels més experts.SANYO DIGITAL CAMERA En Pol Mercadal, n’Anna Gornès, en Joan Pons, na Clara Sureda i en Xavier Juaneda van encetar el recital. Un públic molt càlid i proper que omplia les 80 cadires que hi havia repartides i s’aplegava dempeus al voltant de l’escenari va ajudar amb els seus aplaudiments i riures que els nervis dels inexperts fossin pràcticament imperceptibles. Després va arribar el torn de tres poetes menorquins i una autora ciutadellenca. En Tomeu Obrador, en Francesc Florit Nin, na Maite Salord i en Joan López Casasnovas van delitar el públic amb els seus textos purs, reivindicatius, sentits, innovadors, demostrant el nivell poètic dels escriptors menorquins. Després va actuar en Pau Vadell que es va guanyar el públic des del principi, quan es presentà com “d’aquells mallorquins que vénen a molestar per Sant Joan”. Reivindicatiu i descarat, el públic va aplaudir amb força quan va dedicar unes paraules contra el TIL i la consellera ciutadellenca. Finalment, en Josep Pedrals, conegut poeta barceloní, va posar punt i final al recital poètic amb una actuació memorable que va fer pixar de riure a un públic ja entregat a la bacanal de versos que tota la vetllada va embriagar les goles assedegades de poesia de primera. Tant va entusiasmar l’espectacle, que una hora després de finalitzar el recital encara quedava gent que feia donatius a MAC, que comprava llibres de poesia, que demanava una dedicatòria als autors o que simplement continuava gaudint de la màgia que s’havia respirat.

Diumenge a les nou de la nit, els glosadors Joan Moll, Moisès Coll i Miquel Truyol acompanyats a la guitarra per en Nito Ferrer han ofert un esplèndid recital de glosa menorquina. L’actuació l’han dividida en dues parts: a la primera, els glosadors anaven teixint el seu discurs combinant les intervencions d’un o l’altre; a la segona, el públic proposava temes o paraules i els glosadors havien de construir el discurs per tal de lligar-ho amb el tema o les paraules ofertes. Amb el pas del temps i del bon rimar dels glossadors, els assistents s’han animat de valent i s’han sentit rigudes plaents ja que l’entusiasme era compartit. S’han tocat temes d’actualitat, s’ha criticat, s’ha comentat i s’ha fet broma. Un espectacle autèntic que s’ha allargat per poder fer durar una vetllada entretinguda i divertida. Abans de marxar, una bona part del públic ha passat per la taula informativa de MAC per fer un donatiu, agafar un tros de coca o donar l’enhorabona als membres de l’associació, que lluïen un somriure de satisfacció sincera que no era amagador. Ningú s’esperava que sortís tan bé, l’èxit rotund del Versemblants fa presagiar-ne una segona part.