La nostra versió de Can Saura (comunicat oficial)
Destacades
Des de MAC (Moviment Actiu Ciutadellenc) volem manifestar el nostre desacord amb la decisió de traslladar els jutjats de Ciutadella a l’edifici Saura Miret. Ens dol profundament que l’Ajuntament s’omplís la boca de falses promeses i ens hagi ocultat les seves intencions reals, han jugat amb la nostra bona voluntat i ara toca contar la nostra versió.
Fa aproximadament un any vam encetar un debat ciutadà a la Casa de Cultura de Ciutadella per a discutir la història i el futur funcional del Palau de Can Saura, ubicat al nucli antic del poble. Des de MAC volíem reivindicar que l’Ajuntament de Ciutadella explicités el compromís de donar un ús cultural a l’edifici, tal i com estava planificat: un museu, espais de reunió associativa, una sala d’actes pública, un pati per a recitals i concerts d’estiu, entre d’altres. Arrel d’aquest, es va generar tot un debat a l’esfera pública, als mitjans de comunicació locals i a les xarxes socials. Posteriorment es van convocar dues trobades del que vam anomenar “Plataforma Can Saura Cultural”: una nova formació participativa amb representació dels partits polítics, associacions i ciutadans que pretenien defensar l’ús cultural de Can Saura. Gràcies a la pressió de la Plataforma engegada per MAC i la intervenció clau de l’associació Martí i Bella dins l’Ajuntament, el passat octubre seria creada una subcomissió oficial amb l’objectiu d’iniciar un grup de treball per a realitzar un estudi de viabilitat que demostrés que l’ús cultural de Can Saura en aquests temps de debilitat econòmica era possible.
La pressió semblà haver fet efecte; tot estava preparat perquè es comencés a fer feina per mirar de donar forma a un centre autosuficient. El temps va anar passant i ningú va encarregar-se de convocar la subcomissió que s’havia creat per fer un Can Saura Cultural. A finals de febrer, l’Ajuntament rebé el final d’obra i, oficialment, l’edifici s’hauria pogut posar en funcionament. Des de MAC pensàvem que la millor manera de pressionar l’Ajuntament era organitzar una jornada de portes obertes i omplir Can Saura de cultura. La grata sorpresa va arribar quan fou el propi Ajuntament qui ens va comunicar que tenien les mateixes intencions. MAC, òbviament, va col·laborar amb l’administració local per realitzar la jornada de portes obertes, dissabte dia 8 de març de 2014. La gran afluència de gent que hi va assistir es convertí en testimoni de les possibilitats que l’edifici podia oferir i van viure llavors la màgia d’un espai ple d’activitats culturals. Aquell dia el discurs institucional fou nul, ningú es va pronunciar sobre el futur de l’edifici, es van dedicar exclusivament a penjar-se medalles per haver inaugurat el palau amb un concepte de cultura més proper a “la decoració per un sol dia” i sense un projecte al darrere.
La setmana següent van aparèixer dues cartes al diari (una de MAC i una altra d’una membre de l’associació a títol personal) on criticàvem a l’Ajuntament del PP per la seva falta de gestió i planificació sobre Can Saura. Açò els va doldre i, per resoldre-ho, ens van convocar a una reunió per demanar-nos silenci. N’Auxiliadora Pons, regidora de cultura, ens va dir que era millor no fer empipar la gent de dalt la sala (perquè se’ns podrien girar definitivament en contra) i deixar-los treballar tranquils, arribant a insinuar que seria convenient treure alguna d’aquestes cartes de la nostra pàgina web (moviment.info/mac). També, ens va assegurar que es posarien a fer feina imminentment per estudiar la viabilitat d’un ús cultural per a l’edifici, però que necessitaven treballar sense pressions i ens exigien una treva. MAC va acotar cap i ens vam disposar a esperar sense obrir boca, com uns bons al·lots.
Sembla ser que a principis de juny un estudi inicial sobre la viabilitat de l’ús cultural va quedar enllestit i fou enviat als partits de l’oposició (PSOE, PSM i UPCM) perquè el revisessin. L’Ajuntament no va tenir en compte la nostra implicació i en cap moment ens van comunicar que s’hagués realitzat cap estudi. Per sort, aquell mateix mes vam rebre el projecte de mans de l’oposició. Ningú va convocar la subcomissió de Can Saura Cultural per debatre l’estudi de viabilitat i engegar-lo, en cas que fos factible. Ni el PP ni l’oposició es van asseure per xerrar-ne, l’estudi estava fet però el palau seguia tancat.
Des de MAC vam intentar diverses vegades reunir-nos amb n’Auxiliadora Pons i el seu equip per saber què pensaven fer amb Can Saura, però va ser impossible poder concretar una cita per xerrar del tema, malgrat haver-l’hi insistit presencialment. Tan just la vam poder veure en un parell de reunions convocades per tractar la situació del teatre des Born, però el tema de Can Saura no es podia tocar. Per tal de pressionar a l’Ajuntament, vam sol·licitar fer un acte del Festival poètic Versemblants al mateix pati del Palau, però no va ser possible, no podíem emprar ni el pati ni l’edifici. Estava tancat i no s’hi podia fer res. Per què? Perquè no.
A finals de la setmana passada va sortir al diari una notícia d’escasses vint línies que ens faria assabentar de la cessió de Can Saura al Ministeri de Justícia per tal d’albergar els jutjats de Ciutadella durant els propers quatre anys, a canvi d’un sucós lloguer. Aquesta és una trista notícia per MAC i per les altres entitats culturals, però encara més per un poble mancat d’infraestructures culturals.
En cap moment s’ha convocat la subcomissió Can Saura Cultural, ni s’ha reunit ningú per discutir sobre l’estudi de viabilitat, han pres una decisió precipitada i arbitrària, per l’apatia que els suposa haver d’encarar el tema . És obvi que un pacte d’aquesta calibrada entre l’administració local i la central no és cosa de dos dies , requereix llargues jornades de negociació que s’han fet a les esquenes d’una altra realitat popular que demanda l’ús cultural; i encara més, se’ns ha mentit (literalment) a l’exigir novetats sobre el tema, obtenint respostes esquives o silenci. Ni Ajuntament ni oposició han volgut amb prou fermesa treballar perquè la viabilitat econòmica de l’edifici fos una realitat, ningú ha mogut un dit per dur a terme el projecte cultural, ha resultat molt més còmode cedir l’edifici i feina llevada d’enmig. Està clar que les entitats culturals hem badat, confiats en paraules efímeres. Els regidors del nostro ajuntament, tan govern com oposició, seran més o manco competents, fet que no entrarem a discutir, però el que els hem d’exigir és més compromís i responsabilitat.
Des de MAC volem deixar clar que no som de dretes, ni d’esquerres, ni de centre; no volem que se’ns relacioni amb cap partit polític. Som els de baix, som el poble. Com a grup de ciutadans diversos estam compromesos i volem ajudar a construir un poble millor. Només demanam que no ens enganin ni s’aprofitin de noltros. Des de MAC no tenim cap intenció en malbaratar els doblers dels ciutadans, en tot moment vam deixar clar que noltros apostàvem per un centre cultural autosuficient i que podien comptar amb noltros per fer feina en aquesta direcció. Llàstima que els polítics d’aquest poble no hagin demostrat la seua intenció de treballar en aquesta direcció. Volem dir també que qualsevol ciutadà pot ser MAC perquè MAC som tots, fem feina en assemblea i a partir del consens, de forma altruista, sense ànim de lucre i pel bé comú. I com que som part implicada del poble, exigim uns polítics feiners i honrats, que és el mínim que es pot demanar. La transparència dalt la sala no hauria de ser avui una exigència sinó un fet.
Mentre l’acord amb el ministeri no sigui firmat, seguirem pressionant per aconseguir desfer tot aquest despropòsit. Exigim que es convoqui la subcomissió Can Saura Cultural per poder rebre les explicacions, en persona, de la gestió de l’edifici i per resoldre els nombrosos interrogants que se’ns plantegen als ciutadans. Un sucós lloguer pot fer callar moltes boques, però a MAC ja no ens silenciaran més.
Stop Motion
Destacades
Crònica Festival Versemblants – 29 d’agost a 1 de setembre de 2013
Destacades
El darrer cap de setmana d’agost s’ha celebrat a Ciutadella el Festival literari Versemblants, una mostra d’artistes que empren el vers per estructurar el seu discurs i la llengua catalana per bandera. El Festival va començar dijous 29 d’agost de 2013 amb un concert a la plaça dels Pins, va continuar dissabte 31 amb un recital poètic al pati del convent de Santa Clara i ha finalitzat diumenge 1 setembre amb un recital de glosa al pati del claustre del Seminari. Una proposta molt interessant que ha reunit artistes molt estimats i de primer nivell, una proposta necessària i fresca que s’ha guanyat el públic assistent.
A les vuit del fosquet, dos membres de MAC van llegir unes paraules d’agraïment a tots aquells que han ajudat a fer possible el Festival Versemblants, així quedava inaugurat el mateix. Després, a l’escenari de la plaça des Pins, l’actuació de RockCaul’s, 
un grup jove ciutadellenc que compon els seus propis temes i que va captivar el públic assistent que va anar omplint la plaça. Es respirava un ambient festiu, bona part del públic ocupava les cadires que hi havia repartides davant l’escenari; d’altres visitaven la taula informativa que MAC va instal•lar a un costat de l’escenari, on a més d’informació sobre l’associació, hi havia coques, panets, banyetes i d’altres menges; n’hi havia que anaven atabalats supervisant que tot sortís bé, d’altres, que passejaven per allà, van fer l’aguait. A les nou, 
amb un públic musicalment entonant, va aparèixer en Leonmanso que va delitar els assistents amb les seves cançons carregades d’humor i sentiment. La nit va fer acte de presència quan més gent omplia la plaça. Molts cantaven i qualcuns també reien. A les 10 va arribar el torn dels Sonadors de Son Camaró, un grup menorquí que ha sonat fort tot l’estiu i que va fer aixecar la gent amb el ja popular Surfing in Fornells. El concert va acabar amb tothom ben satisfet, però amb ganes de més.
Dissabte a les vuit de la vesprada, una de les organitzadores del Festival va presentar el recital poètic que s’oferia a continuació. Va explicar que uns poetes novells recitarien unes quantes poesies i que després arribava el torn dels més experts.
En Pol Mercadal, n’Anna Gornès, en Joan Pons, na Clara Sureda i en Xavier Juaneda van encetar el recital. Un públic molt càlid i proper que omplia les 80 cadires que hi havia repartides i s’aplegava dempeus al voltant de l’escenari va ajudar amb els seus aplaudiments i riures que els nervis dels inexperts fossin pràcticament imperceptibles. Després va arribar el torn de tres poetes menorquins i una autora ciutadellenca. En Tomeu Obrador, en Francesc Florit Nin, na Maite Salord i en Joan López Casasnovas van delitar el públic amb els seus textos purs, reivindicatius, sentits, innovadors, demostrant el nivell poètic dels escriptors menorquins. Després va actuar en Pau Vadell que es va guanyar el públic des del principi, quan es presentà com “d’aquells mallorquins que vénen a molestar per Sant Joan”. Reivindicatiu i descarat, el públic va aplaudir amb força quan va dedicar unes paraules contra el TIL i la consellera ciutadellenca. Finalment, en Josep Pedrals, conegut poeta barceloní, va posar punt i final al recital poètic amb una actuació memorable que va fer pixar de riure a un públic ja entregat a la bacanal de versos que tota la vetllada va embriagar les goles assedegades de poesia de primera. Tant va entusiasmar l’espectacle, que una hora després de finalitzar el recital encara quedava gent que feia donatius a MAC, que comprava llibres de poesia, que demanava una dedicatòria als autors o que simplement continuava gaudint de la màgia que s’havia respirat.
Diumenge a les nou de la nit, els glosadors Joan Moll, Moisès Coll i Miquel Truyol acompanyats a la guitarra per en Nito Ferrer han ofert un esplèndid recital de glosa menorquina. L’actuació l’han dividida en dues parts: a la primera, els glosadors anaven teixint el seu discurs combinant les intervencions d’un o l’altre; a la segona, el públic proposava temes o paraules i els glosadors havien de construir el discurs per tal de lligar-ho amb el tema o les paraules ofertes. Amb el pas del temps i del bon rimar dels glossadors, els assistents s’han animat de valent i s’han sentit rigudes plaents ja que l’entusiasme era compartit. S’han tocat temes d’actualitat, s’ha criticat, s’ha comentat i s’ha fet broma. Un espectacle autèntic que s’ha allargat per poder fer durar una vetllada entretinguda i divertida. Abans de marxar, una bona part del públic ha passat per la taula informativa de MAC per fer un donatiu, agafar un tros de coca o donar l’enhorabona als membres de l’associació, que lluïen un somriure de satisfacció sincera que no era amagador. Ningú s’esperava que sortís tan bé, l’èxit rotund del Versemblants fa presagiar-ne una segona part.
Concert Solidari 12-12-2014
Imatge
Concert Solidari 12-12-2014
CONCERT SOLIDARI
El passat divendres 12 de desembre de 2014 MAC (Moviment Actiu Ciutadellenc) va organitzar un concert solidari amb la finalitat de recollir joguets per a la campanya de Creu Roja “Cap fillet sense joguet”. Un dels components de Bufalos ens havia suggerit una activitat d’aquest caire i des de MAC vam trobar que era una bona idea.
Gràcies a la participació desinteressada dels grups Bufalos, Som-hi i Habitants, vam aconseguir realitzar aquesta iniciativa que va permetre al públic assistent (unes 80 persones) gaudir d’una vetllada plena de ritme al teatre de l’IES Josep Maria Quadrado, la música i solidaritat el van omplir durant més de dues hores i mitja.
També van col·laborar amb MAC el bar s’Olivera, el Bar Cowboy i Es Forn del Ranxo, que va proporcionar diverses menges per als assistents. També volem agrair les facilitats que vam rebre per part dels treballadors de l’institut J.M. Quadrado i, també, la col·laboració dels membres de Creu Roja.
Finalment, donam les moltes gràcies a totes les persones que es van animar a assistir al concert aportant qualque article per a la campanya, ja que van fer possible que es reunissin una considerable quantitat de joguets.
Can Saura que és aquí, els jutjats ja s’atraquen
Tercera concentración en Ciutadella para reivindicar el uso cultural de Can Saura
El MAC convoca la tercera concentración de protesta en pos de un Can Saura cultural
El ‘tour’ de Ciutadella « S’espiga
El ‘tour’ de Ciutadella
A Ciutadella no ens avorrim. Apart de platges i festes, tenim tants edificis públics tancats que podríem organitzar un tour turístic amb tant d’èxit com la volteta que pots donar a Palma entre els Jutjats, Son Espases, el piset de Matas i el Palau de Congressos. Aqui ens podem trobar al Xampinyó (planetari) rovellat que en temps del tàndem Brondo-Avel·lí ens va créixer al bell mig del Canal Salat, en teoria per mirar les estrelles, i des d’allà passar per la dessaladora, el Teatre des Born o Can Saura. Que, si descomptam la primera, ens han costat 10 milions d’euros. És a dir, que cadascú de noltros hi ha posat 340 euros de la seva butxaca per a que segueixin igual. Tancats des de fa cinc, vuit o quinze anys, com el primer dia, i perquè només s’obrin per fer ontes. Com les jornades de març a Can Saura, que sols van durar dos dies, o la que se’ns anuncia al Teatre des Born. Que s’obrirà per Sant Antoni per a escoltar el discurset del president Tadeo. I torna a posar la clau al pany.
Però, en aquest pas, el tour també haurà d’incloure la visita a les 30 terrasses interiors que, per mor del Pla Especial del Casc Antic, s’hauran de tancar a tot el centre. Per l’aplicació amb 15 anys de retard d’una normativa sense sentit que mai no hauria d’haver estat aprovada Dalt la Sala. És la preservació del dret dels veïns al descans duita a l’extrem, la ridiculesa màxima. Si ja hi ha ordenances que regulen els renous i els horaris de la seva activitat, i es fan complir, quin sentit té negar-los -negar-nos- també les terrasses, quan són un dels majors encants turístics que té el nostre municipi? Perquè el mateix que es queixa del renou envia després al seu fill a demanar feina al restaurant i els dissabtes es muda per convidar la seva dona a sopar.
Tot és possible a Ciutadella, on l’esquerra planifica sense passar avant i el centre-dreta improvisa. I ostenta així el récord de batles dimissionaris de la democràcia menorquina. Però el cens de població mai no atura de créixer. Deu ser de gent que vol fer el tour…
Pequeña crítica a la cultísima parodia del MAC » Cartas del lector » Opinión » Menorca.info – Es diari
Los sabios muchachos del MAC han hecho una parodia muy fina en la que han tenido el ingenio de llamarme reiteradamente «Creueta» y «Claueta», en lo que sin duda no cabe interpretar más que como simpáticos detalles que no denotan otra cosa que una encomiable sensibilidad para aludirme. Además de estas brillantes expresiones de genio creativo con qué he tenido el honor de que me distinguiera la rutilante pléyade de jóvenes promesas, también han añadido otros sutiles calificativos dedicados tanto a mí como a otras personas por el estilo de espetarnos «aquests traïdors», «sou uns traïdors» o «vergonya us hauria de fer».
Confieso que casi empezaba a ruborizarme de puro bochorno ante el peso de los argumentos esgrimidos y la originalidad de esta parodia de culto, cuando he caído en la cuenta de que, seguramente, se les había ido la manita a los autores y actores de la obra de arte, que una cosa es saber reírse de sí mismo y otra que te tomen por gilipollas o te estigmaticen por no actuar al dictado de los deseos de una pandilla de mozalbetes que, por lo visto, van un poco sobrados, pero que tanto yo como UPCM siempre habíamos tratado hasta ahora con toda corrección y respeto.
Obviamente, yo no puedo ser «traidor» al MAC porque nunca he sido del MAC; es más, tanto yo como UPCM hemos cumplido escrupulosamente la palabra que les dimos a los del MAC de tomar una decisión una vez analizado el estudio de viabilidad que consideramos una chapuza. Y la circunstancia de que se hayan pillado un berrinche tremendo por el simple hecho de que no nos embarquemos en estos momentos en otra aventura más que dudosa en Can Saura es su problema, porque lo que ni yo ni UPCM nos perdonaríamos nunca es ser traidores a nuestro pueblo, que es a quién debemos lealtad y no al MAC.
Por otra parte se equivocaron cuando el «actor» que «interpretaba» mi personaje, después de presentarse por mi propio nombre añadió «Creueta pels amics», porque mis amigos, aunque no presuman de cultos, sí que son educados. Y «llaves» en esta legislatura en realidad hay tantas como partidos,;así fue como, por ejemplo, el PSM fue la llave para subir el impuesto de circulación. Y ahora -después de haber «badat»- nos vienen con que hay que consensuar un estudio de viabilidad que tenían desde antes del verano y que, en nuestra opinión, hay que desechar completamente en su parte esencial que es la «previsión económica». Cuando resulta que los estudios de viabilidad son fiables y metodológicamente correctos o no lo son y «consensuar» un estudio suena a proceder de manera radicalmente acientífica y más a trapicheo o componenda que a otra cosa. No en vano en determinada época histórica se había alcanzado el consenso prácticamente unánime de que la Tierra era plana, sin que dejase por eso de ser redonda.
Aunque yo no me rebajaré a ridiculizar a nadie en concreto en el terreno personal, lo que sí que daría para una buena parodia por las contradicciones que entrañan, son algunas afirmaciones del MAC que quiere un «centre autosuficient» pero en su momento se deshacía en elogios al proyecto de Interarts en el que lo que se proponía era gastar 2.000.000 de euros en el Museo de Can Saura para empezar a perder inmediatamente importantes sumas de dinero con la «gestión corriente» del mismo un año tras otro. «Som el poble… MAC som tots», pues esta afirmación parece un pelín pretenciosa o prepotente y, la verdad, eso de que «som tots», bastantes ni lo creemos ni lo habíamos notado. En cuanto a que «no volem que se’ns relacioni amb cap partit polític» hacen bien en decirlo porque si no nadie se lo creería, ya que -exceptuando actos oficiales- es imposible encontrar una concentración más elevada de cargos orgánicos de partidos políticos, cargos y ex cargos públicos por metro cuadrado en cualquier otro evento que no sean las concentraciones del MAC.
Y para rematar su supuesto talante apolítico, en su «parodia» combinan prudentemente la mofa, escarnio o condena de quienes no pensamos como ellos con la descarada apología de algunos partidos. Hasta el punto de que la única duda que tendría sobre el sainete del otro día -si no fuera porque hace tiempo que han muerto- es si la noble heroína que representaba al PSM era en realidad Juana de Arco, Madame Curie o la madre Teresa de Calcuta.
En fin, que los del MAC se han equivocado conmigo y con UPCM, porque como nosotros no tenemos ninguna obligación de aguantar su palpable falta de educación, por mucho que intenten envolverla bajo una jactanciosa capa de «cultura», no volveremos a reunirnos con el MAC, no sea que se crean que aceptamos sus «presiones» y sus impertinencias. Que sigan con sus parodias y sus comedias que nosotros seguiremos trabajando y razonando.
Joan Triay. Concejal UPCM. Ciutadella | 11/10/2014
Ciutadella cambiará el alquiler de Can Saura
Triay evita paralizar el convenio con Justicia y rompe con el colectivo que le parodió a él y otros ediles
David Marquès | 10/10/2014
Sampol se mostró dispuesto a no abrir la piscina descubierta para ahorrar 27.000 euros.
09-10-2014
| Karlos Hurtado
El Ayuntamiento de Ciutadella introducirá modificaciones en el convenio de alquiler de Can Saura Miret con el Ministerio de Justicia «para que no coste ni un solo euro al municipio», pese a que el alcalde Ramon Sampol ya había suscrito un documento -enviado a Madrid el 18 de septiembre- en el que mostraba su «conformidad» con el acuerdo.
Sampol se sujetó anoche estrictamente a los cambios propuestos por el portavoz de UPCM, Joan Triay, y, sin cuestionar coma alguna, dio por buenas las «puntualizaciones» que hará llegar al Ministerio. «Hacen un uso torticero del que todavía es un documento embrionario», aseguró a la izquierda sin llegar a aclarar por qué estampó entonces su rúbrica en la documentación. «Debería haber enseñado antes el borrador a Joan Triay para que lo corrigiera», le espetó al respecto la concejal nacionalista Joana Gomila (PSM).
De hecho, solo el voto decisivo de los dos ediles de UPCM evitó que el pleno le obligara a paralizar la negociación con el Ministerio y a proponer la antigua estación marítima -ahora de titularidad autonómica- como sede de los juzgados a favor del uso cultural que PSOE y PSM insisten en conferir al histórico edificio de Can Saura.
El grupo de Joan Triay fue también el único que no secundó la petición para que se convoque a la subcomisión consultiva que debe concretar el futuro uso cultural de Can Saura, que el alcalde sigue viendo factible «para dentro de cuatro años. Pero no en 2015 ni 2016, cuando los presupuestos seguirán siendo restrictivos».
Triay cambió precisamente el sentido de su voto para castigar así a la «pandilla de muchachos» del Moviment Actiu Ciutadellenc (MAC), el colectivo ciudadano que más ha bregado por el uso cultural de Can Saura y que el sábado realizó una parodia de varios miembros de la corporación que el concejal de UPCM entiende «insultante» para su persona.
«Van de sobrados, se les ha ido la mano», dijo Triay, quien recriminó su «palpable falta de educación» por calificarle de «traidor» y aparecer en el show como «quien tiene las llaves» del Ayuntamiento. Por eso y por la «descarada apología de otros partidos», en especial el PSM, ha decidido ‘romper’ relaciones con el MAC, «con los que no volveremos a reunirnos».
En este sentido, la portavoz del PSM lamentó que la Policía Local identificara a tres miembros del MAC que participaron en la concentración del sábado, a la que acudieron también muchos actuales y antiguos concejales de la izquierda, y no hiciera lo mismo con los cargos del PP que se manifestaron estos últimos meses en apoyo al exalcalde José María de Sintas o en contra de las prospecciones.
vía Ciutadella cambiará el alquiler de Can Saura » Local » Menorca » Menorca.info – Es diari.
Què ens amaguen?
Publicado en “Ciutadella de Franc” Nº 184 – Octubre de 2014