Conceptes

Punt de trobada: És un espai físic on un grup de persones es reuneix ja sigui per a treballar conjuntament, compartir experiències, moments o simplement d’oci. Serveix com a generador de noves idees o intencions comunes i com a punt de partida d’accions concretes.

Cultura: És el conjunt de totes les formes, models o patrons, ja estiguin explícits o implícits, a través dels quals la societat s’expressa. Inclueix els costums, les pràctiques, els codis, normes i regles, vestimenta, religió, art, moral, rituals, normes de comportament i sistemes de creences. Segons l’UNESCO, la cultura és la que dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre un mateix. Cada individu pot accedir-hi sense cap tipus de límit i, per suposat, a través del pas generacional. Des del col·lectiu intentem respectar les peculiaritats de totes les cultures i potenciam la interacció entre aquestes evitant imposicions occidentals.

Poble: És un grup de persones que viuen en conjunt dins un territori concret i que, per tant, tenen la titularitat no només dels drets i obligacions civils, sinó dels drets i obligacions de caire polític i social. Per part del col·lectiu intentem interaccionar i crear un sentiment de pertinença al nostre poble.

Societat: És el conjunt d’individus que interaccionen entre si i comparteixen certs aspectes culturals essencials, de la mateixa manera que cooperen per arribar a objectius comuns. El terme societat, fa referència tant a l’ésser animal com a l’humà. En quan a la societat humana, podem dir que és qualsevol entitat poblacional on existeix una relació entre els habitants i l’entorn, i que els atorga una identitat pròpia.

També pot ser entesa, com a una cadena de coneixements entre diferents àmbits: econòmic, polític, cultural, esportiu, oci, tecnologia…

És important tenir en compte l’aspecte simbòlic de la societat, és a dir, de totes les representacions simbòliques pròpies que un subjecte pot analitzar, interpretar i comprendre del seu entorn. Així com també, tenir en compte que la societat està integrada per diverses cultures on cadascuna té els seus propis fonaments i ideologies.

Assembleària: Forma de ser d’una assemblea. És a dir, és un òrgan màxim de decisió on tots els membres poden expressar per igual la seva opinió sobre un tema en qüestió. S’intenta arribar a un consens per tal de que totes les persones hi estiguin d’acord. La majoria respecta a la minoria adequant la proposta i la minoria respecta la majoria sabent cedir. Evidentment, les accions que no s’aprovin a l’assemblea no es podran fer en el seu nom.

Autogestió: És l’ús de qualsevol mètode, habilitat i estratègia a través de les quals les persones participants d’una activitat en concret o d’un grup en general, assumeixen els seus propis objectius de forma totalment autònoma i amb els seus recursos.

Treball en equip: És la forma fonamental de treballar que utilitzem i que més fan créixer al grup com a tal, proporcionen una gran qualitat humana i d’aprenentatge, i poden donar resultats satisfactoris i beneficiosos a gran escala, sempre i quan l’ambient sigui l’adequat entre els seus membres. Dins cadascun dels grups són necessàries una sèrie de “regles” en les que tots hi venen d’acord i les respecten, la funció de les quals és regular la situació com a unitat organitzada en benefici de tots els membres. La força que integra el grup és la cohesió i la solidaritat, així com el sentiment de pertinença a ell. Hi ha nombrosos punts positius referent al treball en equip, uns d’ells són: responsabilitat compartida, feedback (retroalimentació), aprenentatge recíproc, idees, cohesió, sociabilitat, coneixement compartit… S’hauria d’evitar la prevalença i la imposició de formes de pensar de certs membres, que hi hagi pressions, actituds negatives…

Creixement personal: Actualització o millora de les potencialitats i virtuts d’una persona (social, psicològica, espiritualment…) sense tenir en compte el seu creixement natural, fent referència aquest a l’edat. La persona aprèn, a través d’una millora del coneixement d’ell mateix, a aprofitar les seves possibilitats de pensar, sentir i actuar.

Sense ànim de lucre: Realitzar qualsevol acció sense el propòsit d’obtenir un benefici econòmic que no sigui destinat a la autogestió del col·lectiu (altres activitats, manteniment del local…).

Alternativa social: Plantejament de formes diferents d’organització i gestió a les imposades pel sistema. Solament es pretén donar a conèixer una altra forma de funcionar i dur a terme projectes concrets.

Valors

Ajuda mútua: És la relació dins una societat on el treball en equip és la base de les relacions. Aquest fet dóna millors resultats a llarg plaç i crea vincles humans en contrast amb l’individualisme.

Empatia: És la capacitat d’entendre la postura dels altres i posar-se en el seu lloc, cercar punts en comú… Per tant, és una capacitat imprescindible pel treball en equip i pel creixement personal ja que es basa en compartir sentiments i pensaments amb la resta de persones.

Respecte a l’entorn: Valor necessari pel fet de pertànyer al món. Cadascú de nosaltres és responsable dels seus propis actes, però no deixa de ser necessari comptar amb la resta i anar tots en la mateixa direcció. El futur passa pel respecte a l’entorn físic, cultural i social per tal d’evitar marcar innecessàriament en accés les nostres passes. Només respectant el nostre entorn les societats i els pobles poden créixer amb respecte envers les persones que els constitueixen.

Decreixement: És un corrent de pensament i un moviment que pretén reunir sota un paraigües comú totes aquelles lluites i reivindicacions ja existents que intenten oferir una resposta coherent a la direcció suïcida que comporta la fe en el creixement econòmic continu i, alhora, posar sobre la taula la impossibilitat de produir i consumir sempre més. Tornar a prendre les rendes de les nostres pròpies decisions alhora que guanyem en consciència dels límits i les escales i així poder-nos organitzar col·lectivament per a intentar posar en pràctica experiències i iniciatives. Proposa tornar a l’àmbit local i a les relacions comunitàries per a cobrir les necessitats bàsiques.

• Revaluar els valors en què creiem i al voltant dels quals organitzem la nostra vida.
• Reconceptualitzar la nostra mirada sobre el món (per exemple, repensar conceptes com la riquesa o la pobresa).
• Reestructurar el sistema de producció i les relacions socials en funció del canvi de valors.
• Redistribuir les riqueses i l’accés al patrimoni cultural.
• Relocalitzar tota la producció i l’adquisició que es pugui fer a escala local. Evitar les importacions i les exportacions desmesurades.
• Reduir el consum i l’impacte sobre la biosfera dels modes de producció.
• Reutilitzar els aparells i els béns d’us, en lloc de tirar-los.
• Reciclar el rebuig de la nostra activitat.

Solidaritat: Valors que mouen a les persones per intentar compensar les injustícies socials afavorint als més desfavorits, oprimits i/o silenciats com a base de la justícia social.

Intergeneracional i intercultural: Concepte que pretén definir el fet d’incloure a persones de totes les edats, generacions i cultures dins un mateix grup. Com més variat és aquest grup més gran és la capacitat de créixer i actuar, tenint clar que el coneixement i les experiències són directament proporcionals a la varietat del col·lectiu. Un centre social només funciona plenament quan hi tenen cabuda totes les persones d’una societat, amb independència de l’edat que tinguin i de la seva procedència.

Transformació social: Entenem que vivim en un sistema injust i humilment cercam alternatives a aquest, que passin per la participació activa de la població en tots els aspectes de la seva vida. L’objectiu final és plantejar una alternativa social viable i realista.

Desobediència civil: És una forma de dissidència política desenvolupada especialment pels moviments en defensa dels drets civils i polítics. Consisteix bàsicament en un trencament conscient de la legalitat vigent, amb la finalitat no tant de cercar una dispensa personal a un deure general de tots els ciutadans (objecció de consciència), sinó de suplantar la norma transgredida per una altra que es postulada com a més afí amb els interessos generals.

Veu critica: Pensar per un mateix, ser capaç de contrastar les informacions que ens arriben i extreure’n una conclusió pròpia i crítica intentant fer-ne ressò. No s’ha d’entendre com una crítica negativa o queixa, és molt més productiva una crítica positiva o proposta que ajudi a millorar. No ens hem d’oblidar de la capacitat crítica que tenim tots com a éssers racionals que som.

Convivència: Aprendre a relacionar-nos amb respecte envers les altres persones, col·lectius i entitats així com anar aprenent de la retroalimentació que aquestes relacions ens aporten.

Cultura lliure: Conjunt cultural a on l’autor cedeix els drets d’ús, modificació o distribució de la seva obra a la societat.

Crítica al poder: Criticam el poder vertical on un representant elegeix pels altres, veiem més viable una forma de participació ciutadana a on el poder estigui distribuït entre les persones que conformen la societat. No creiem que una persona sola sigui capaç de representar al conjunt i actuam en conseqüència mitjançant l’organització assembleària, intentant evitar les quotes de poder que es poden donar democratitzant la informació i fent-la accessible a tothom.

Coherència: Segurament serà difícil integrar tots aquests trets en un mateix sistema de pensament, però deixar-ho córrer és el primer pas cap a la incoherència. Hem d’unificar esforços personals i col·lectius per a que totes aquestes idees es mantenguin amb sentit comú i cohesionades entre elles.